Les dues B’s : Boda i Beguda

Dissabte 14, 13 hores. Estic assentat al salo de plens municipals observant com el meu tiet casa a la meva tieta. Ho he escric be, no he dit es casa AMB la meva tieta sinó casa A  la meva tieta. Son les avantatges de tenir un tiet regidor de CiU (i de qualsevol altre partit) que pot oficiar bodes de familiars, les desavantatges també son nombroses (i en aquest cas el fet que sigui regidor de CiU si que  hi pesa), en tot cas ha fet un discurs correcte, dos regals, articles de la constitució i el codi civil… tot molt correcte i macu.

A dalt del Salo de Plens, tot assentadets i ben posadets estem el meu cosí i jo (salo de plens que te uns seients bastant còmodes, quan tornes d festa a les 2 del matí i t’hi vols passar una estoneta assentadet s’està prou be… creieu-me ho he provat), semblem dues persones responsables i serioses. Aquesta imatges s’anirà ensorrant al llarg de la tarda.

 

Tot comença amb el dinar, al Jardí, a una de les sales de sota. Allà entre plat i plat del menú ens acabem cardant gairebé dues ampolles de vi rosat entre els dos. El menú no esta malament, comencem menjant una espècie de pasta mutant verda que suposadament es verdura, en segon lloc unes tires de ajo arrebossades que has de sucar en una salsa com de calçots.. I després va venir la primera desil·lusió. Esperàvem ansiosos la carn, quan ens porten un ganivet de peix! Peix! El menjar més nefand que existeix! Amb la de coses que hi ha al mar com compreses tirades i residus radioactius! I tenen espines!! No son de fiar, afortunadament després del peix hi havia carn i això ho va millorar tot.

Un cop havíem fet el pastis ens varem anar a la barra del bar a fer uns whiskys. Un Chivas per l’Oriol i pera mi un Jack Daniels. No hi ha res mes guay que fer un Jack Daniels a la barra d’un bar, sense cap dubte existeixen whiskis millors però no més apropiats. Baixem abaix i em trobo una agradable sorpresa: Puros!!! Ja hi son preparats, jo em volia agafar un habano aixi gegant però el meu ara-ja-legalment-tiet Rafael em va dir que millor un montecristo. Li vaig fer cas, i l’Alberto mel escapçar amb el talla-puros i vaig poder gaudir d’unes quantes caladates. Desprès del dinar més íntim hi havia una festa “sorpresa” amb un monton més de familiars i amics dels nuvis, fet que va demostra que els cruz-quiros poden beure tant com els Martorell, i que quan la gent et veu amb un puro i amb un traje et mira raro! A part de les copes de cava el meu cosí i jo ens vem escapar a casa meva a prendre un glenfidinch i uns purets de nicaragua que em porta el meu Pare. Un cop acabada la festa varem anar al Bar Michael amb els seus colegues on vaig sopar i vaig fer un cubata (un consell no parleu d’ anatomia de grey amb un tio que porta bevent des de la una del migdia… no se que vaig dir però diria que no era gaire coherent). Allà en algun moment van aparèixer els meus col·legues boy scouts que van flipar quan em van veure amb el traje, van anar a sopar i jo que ja havia sopat vaig despedir-me del meu cosí i els vaig acompanyar.  Allà va ser quan van començar a succeir coses més rares, vaig parlar amb el roger gombau que esta a oviedo, però no tinc gaire clar que ens varem dir, vaig sobar molt a tothom (per lo que em van dir), vaig dilapidar la poca credibilitat que tenia, però els meus amics em deuen estimar molt perque em van continuar portant de festa.

 

Allà vaig començar a insultar en veu alta als organitzador del macro-concert aquest on estàvem, però afortunadament després varem anar a un michael collins on la bona guiness em va calma desprès a tornar feliçment a casa mentre cantàvem manowar al cotxe!

Conclusió: Beure de les 13 del matí fins les 4 de la nit comporta Ressaca de collons al dia següent, com a mínim l’alcohol era bo.

[@more@]

Quant a jmartorell

Nascut un 3 de Setembre de 1984. Per Sort o Desgracia Visc a Parets tota la vida, friki nat , independentista convençut, escolta militant i persona mes o menys activa. Durant anys ha acumulat una col•lecció de còmics bastant notable, lector del denudat gènere dels superherois. Quan la lectura dels còmics em deixa temps lliure miro de estudiar Ciències Polítiques o fins i tot treballar per finançar les meves activitats. Membre de l’agrupament Escolta i Guia Sant Jaume des de fa temps, ha estat cap de les unitats Castors Lludrigues, i Rangers- Noies Guies, ara cap de Pioners- Caraveles (suposadement els més grans). Antic secretari de l’agrupament, sembla ser que actualment comparteix el càrrec de Cap d’agrupament amb un altra persona que , de ben segur, es millor que ell. Col•laborador actiu d’Esquerra Republicana de Parets del Vallès, contribueix a fundar les JERC de Parets del Vallès i es escollit Portaveu. També es escollit Secretari d’organització comarcal de les JERC del Vallès Oriental, segurament perquè hi havia poques persones sinó no s’entén que es confiïn responsabilitats en algú mentalment inestable com ell. Afortunadament en l\'ultima reorganització comarcal aquest problema s\'ha pogut solucionar, i ara es secretari de política municipal. Normalment surt poc al carrer, per por de les agressions que pugui patir per totes aquelles persones que l’han aconseguit odiar al pas del temps, a vegades beu, pero no gaire sovint. Si sentiu el contrari, son llegendes urbanes
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Les dues B’s : Boda i Beguda

  1. gemminola diu:

    Peazo bodorrio no?
    No ha de ser pas gaire bó no tantes hores de festa fotre…

    Per cert molt macos a la foto els dos cosinets… si, si molt bufons…

    Però fas trampa aquesta és la foto pre-bodorrio, ara falta la post-bodorrio segur que no feu tant bona fila jajajaja!!!

Els comentaris estan tancats.

Les dues B%u2019s : Boda i Beguda

Dissabte 14, 13 hores. Estic assentat al salo de plens municipals observant com el meu tiet casa a la meva tieta. Ho he escric be, no he dit es casa AMB la meva tieta sinó casa A  la meva tieta. Son les avantatges de tenir un tiet regidor de CiU (i de qualsevol altre partit) que pot oficiar bodes de familiars, les desavantatges també son nombroses (i en aquest cas el fet que sigui regidor de CiU si que  hi pesa), en tot cas ha fet un discurs correcte, dos regals, articles de la constitució i el codi civil… tot molt correcte i macu.

A dalt del Salo de Plens, tot assentadets i ben posadets estem el meu cosí i jo (salo de plens que te uns seients bastant còmodes, quan tornes d festa a les 2 del matí i t’hi vols passar una estoneta assentadet s’està prou be… creieu-me ho he provat), semblem dues persones responsables i serioses. Aquesta imatges s’anirà ensorrant al llarg de la tarda.

 

Tot comença amb el dinar, al Jardí, a una de les sales de sota. Allà entre plat i plat del menú ens acabem cardant gairebé dues ampolles de vi rosat entre els dos. El menú no esta malament, comencem menjant una espècie de pasta mutant verda que suposadament es verdura, en segon lloc unes tires de ajo arrebossades que has de sucar en una salsa com de calçots.. I després va venir la primera desil·lusió. Esperàvem ansiosos la carn, quan ens porten un ganivet de peix! Peix! El menjar més nefand que existeix! Amb la de coses que hi ha al mar com compreses tirades i residus radioactius! I tenen espines!! No son de fiar, afortunadament després del peix hi havia carn i això ho va millorar tot.

Un cop havíem fet el pastis ens varem anar a la barra del bar a fer uns whiskys. Un Chivas per l’Oriol i pera mi un Jack Daniels. No hi ha res mes guay que fer un Jack Daniels a la barra d’un bar, sense cap dubte existeixen whiskis millors però no més apropiats. Baixem abaix i em trobo una agradable sorpresa: Puros!!! Ja hi son preparats, jo em volia agafar un habano aixi gegant però el meu ara-ja-legalment-tiet Rafael em va dir que millor un montecristo. Li vaig fer cas, i l’Alberto mel escapçar amb el talla-puros i vaig poder gaudir d’unes quantes caladates. Desprès del dinar més íntim hi havia una festa “sorpresa” amb un monton més de familiars i amics dels nuvis, fet que va demostra que els cruz-quiros poden beure tant com els Martorell, i que quan la gent et veu amb un puro i amb un traje et mira raro! A part de les copes de cava el meu cosí i jo ens vem escapar a casa meva a prendre un glenfidinch i uns purets de nicaragua que em porta el meu Pare. Un cop acabada la festa varem anar al Bar Michael amb els seus colegues on vaig sopar i vaig fer un cubata (un consell no parleu d’ anatomia de grey amb un tio que porta bevent des de la una del migdia… no se que vaig dir però diria que no era gaire coherent). Allà en algun moment van aparèixer els meus col·legues boy scouts que van flipar quan em van veure amb el traje, van anar a sopar i jo que ja havia sopat vaig despedir-me del meu cosí i els vaig acompanyar.  Allà va ser quan van començar a succeir coses més rares, vaig parlar amb el roger gombau que esta a oviedo, però no tinc gaire clar que ens varem dir, vaig sobar molt a tothom (per lo que em van dir), vaig dilapidar la poca credibilitat que tenia, però els meus amics em deuen estimar molt perque em van continuar portant de festa.

Allà vaig començar a insultar en veu alta als organitzador del macro-concert aquest on estàvem, però afortunadament després varem anar a un michael collins on la bona guiness em va calma desprès a tornar feliçment a casa mentre cantàvem manowar al cotxe!

Conclusió: Beure de les 13 del matí fins les 4 de la nit à Ressaca de collons al dia següent, com a mínim l’alcohol era bo.

[@more@]

Quant a jmartorell

Nascut un 3 de Setembre de 1984. Per Sort o Desgracia Visc a Parets tota la vida, friki nat , independentista convençut, escolta militant i persona mes o menys activa. Durant anys ha acumulat una col•lecció de còmics bastant notable, lector del denudat gènere dels superherois. Quan la lectura dels còmics em deixa temps lliure miro de estudiar Ciències Polítiques o fins i tot treballar per finançar les meves activitats. Membre de l’agrupament Escolta i Guia Sant Jaume des de fa temps, ha estat cap de les unitats Castors Lludrigues, i Rangers- Noies Guies, ara cap de Pioners- Caraveles (suposadement els més grans). Antic secretari de l’agrupament, sembla ser que actualment comparteix el càrrec de Cap d’agrupament amb un altra persona que , de ben segur, es millor que ell. Col•laborador actiu d’Esquerra Republicana de Parets del Vallès, contribueix a fundar les JERC de Parets del Vallès i es escollit Portaveu. També es escollit Secretari d’organització comarcal de les JERC del Vallès Oriental, segurament perquè hi havia poques persones sinó no s’entén que es confiïn responsabilitats en algú mentalment inestable com ell. Afortunadament en l\'ultima reorganització comarcal aquest problema s\'ha pogut solucionar, i ara es secretari de política municipal. Normalment surt poc al carrer, per por de les agressions que pugui patir per totes aquelles persones que l’han aconseguit odiar al pas del temps, a vegades beu, pero no gaire sovint. Si sentiu el contrari, son llegendes urbanes
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.