propaganda (clickeu a la imatge per augmentar)

[@more@]

3s comentaris

He vist Herois

Tothom hem deia que veies aquesta sèrie, i finalment l’he acabat veient. La veritat es que ja teníem (jo i la meva doble personalitat) una opinió pre-fixada, i els dos primers capítols simplement me l’han confirmat.
 
 
Es una sèrie que te la virtut de traslladar a la tele allò que els lectors de còmics hem estat acostumats de tota la vida, i la gent simplement flipa amb això…. Evidentment no pots esbossar més que un somriure de superioritat i pensar “… pringats..” No es que sigui una sèrie que no m’agradi, es que no puc evitar que al veure-la tenir la sensació de “aaah… això em sona” . Meta-humans creixent de forma espontània, una apocalipsis en el futur, possiblement acabarem veient la reacció del món a la aparició de essers super-poderosos, … ¿no van fer un còmic sobre això?… SI!!! Així sense esforçar-me et puc anomenar 4!! (X-men… (que d’altra banda es el clàssic i la font d’inspiració directe, fins i tot ho reconeix el gordo-friki-japo (P.D Kitty Pryde no viatja en el temps, la seva consciencia del seu yo-futur es traslladada al seu yo-mes jove, si vols fer servir referències com a mínim fes-les be!!)), Watchmen (oh! Un dels tios amb poders s’esta carregant als altres… segur que creu que es el millor i te un pla mestre per al futur de la humanitat).. Rising Stars (on ja apareixia la idea del polític heroi), i Supreme Squadron ). I això sense esforçar-me.
 
I l'ultim episodi emes no es més que un plagi d'aquesta historia... 
La cosa es que el principal tema de la sèrie es ¿Que passaria si de sobte existissin essers super-poderosos? I clar es un tema al qual els lectors de còmics de super-herois ens hem interrogant col•lectivament durant mes de mig segle. I per el que vist aquesta sèrie no dona una reflexió gaire profunda i gaire imaginativa, es limita a seguir les premisses bàsiques i els esquemes més clàssics. Això si ho adapta a un llenguatge televisiu i queda prou be. Els personatges son prou interessants i de moment em cauen prou be, tot i això les personalitats semblen adaptacions de altres personatges (¿Com podem fer que lobezno moli més?… Que sigui una ballarina de stripper!! I que tingui un nen … ¿un nen? ¿com a lone wolf and cub, ¿I si fem una bestia?… vale, però que sigui friki que connectarà amb el públic), de moment la continuaré veient, però fins que no em sorprenguin d’alguna forma continuare mantenint els meus aires de superioritat friki… i es que jo soc així de guay i vosaltres no!
 
Eh total ja hi estem acostumats. Tothom va flipar amb Matrix que no era més que una adaptació de “The Invisibles” feta perquè tothom la pogués entendre! I Harry Potter no es més que un Tim Hunter passat per un filtre dels ossos amorosos!
si li treus a grant morrison les drogues... the invisibles es conveteix en matrix! 
 
En tot cas per si us agrada algunes recomanacions:
Si voleu reflexionar sobre que passaria si apareixesin tios amb poders que es dediquen a fer el be: Compreu-vos Watchmen… Es la tesí doctoral sobre els super-herois
I ara teniu un magnific tochaco per només 40 eurus! 
Si voleu apocalipsis destructius de superherois: Compreu-vos Kingdom Come… mai hi haurà un apocalipsis millor que aquell! I també es una reflexio valida sobre el paper del superheroi, encara que si no sou lectors de còmics habituals possiblement no la acabeu de comprendre..
això son herois i la resta son tonteries! 
Si voleu una sèrie de super-herois com deu mana: Mireu la Justice League Unlimited. Això si que son Herois ben fets, ben realitzats, amb aventura i amb reflexio!
 
 
Si voleu una sèrie de super-herois amb actors de carn i ossos: Mireu Buffy o Angel… continuen sent la millor translació de tot lo que seria un univers superheroic com deu mana! Encara que des de una premissa diferent.
 

[@more@]

Comentaris tancats a He vist Herois

He vist Herois

Tothom hem deia que veies aquesta sèrie, i finalment l’he acabat veient. La veritat es que ja teníem (jo i la meva doble personalitat) una opinió pre-fixada, i els dos primers capítols simplement me l’han confirmat.
 
 
Es una sèrie que te la virtut de traslladar a la tele allò que els lectors de còmics hem estat acostumats de tota la vida, i la gent simplement flipa amb això…. Evidentment no pots esbossar més que un somriure de superioritat i pensar “… pringats..” No es que sigui una sèrie que no m’agradi, es que no puc evitar que al veure-la tenir la sensació de “aaah… això em sona” . Meta-humans creixent de forma espontània, una apocalipsis en el futur, possiblement acabarem veient la reacció del món a la aparició de essers super-poderosos, … ¿no van fer un còmic sobre això?… SI!!! Així sense esforçar-me et puc anomenar 4!! (X-men… (que d’altra banda es el clàssic i la font d’inspiració directe, fins i tot ho reconeix el gordo-friki-japo (P.D Kitty Pryde no viatja en el temps, la seva consciencia del seu yo-futur es traslladada al seu yo-mes jove, si vols fer servir referències com a mínim fes-les be!!)), Watchmen (oh! Un dels tios amb poders s’esta carregant als altres… segur que creu que es el millor i te un pla mestre per al futur de la humanitat).. Rising Stars (on ja apareixia la idea del polític heroi), i Supreme Squadron ). I això sense esforçar-me.
 
I l'ultim episodi emes no es més que un plagi d'aquesta historia... 
La cosa es que el principal tema de la sèrie es ¿Que passaria si de sobte existissin essers super-poderosos? I clar es un tema al qual els lectors de còmics de super-herois ens hem interrogant col•lectivament durant mes de mig segle. I per el que vist aquesta sèrie no dona una reflexió gaire profunda i gaire imaginativa, es limita a seguir les premisses bàsiques i els esquemes més clàssics. Això si ho adapta a un llenguatge televisiu i queda prou be. Els personatges son prou interessants i de moment em cauen prou be, tot i això les personalitats semblen adaptacions de altres personatges (¿Com podem fer que lobezno moli més?… Que sigui una ballarina de stripper!! I que tingui un nen … ¿un nen? ¿com a lone wolf and cub, ¿I si fem una bestia?… vale, però que sigui friki que connectarà amb el públic), de moment la continuaré veient, però fins que no em sorprenguin d’alguna forma continuare mantenint els meus aires de superioritat friki… i es que jo soc així de guay i vosaltres no!
 
Eh total ja hi estem acostumats. Tothom va flipar amb Matrix que no era més que una adaptació de “The Invisibles” feta perquè tothom la pogués entendre! I Harry Potter no es més que un Tim Hunter passat per un filtre dels ossos amorosos!
si li treus a grant morrison les drogues... the invisibles es conveteix en matrix! 
 
En tot cas per si us agrada algunes recomanacions:
Si voleu reflexionar sobre que passaria si apareixesin tios amb poders que es dediquen a fer el be: Compreu-vos Watchmen… Es la tesí doctoral sobre els super-herois
I ara teniu un magnific tochaco per només 40 eurus! 
Si voleu apocalipsis destructius de superherois: Compreu-vos Kingdom Come… mai hi haurà un apocalipsis millor que aquell! I també es una reflexio valida sobre el paper del superheroi, encara que si no sou lectors de còmics habituals possiblement no la acabeu de comprendre..
això son herois i la resta son tonteries! 
Si voleu una sèrie de super-herois com deu mana: Mireu la Justice League Unlimited. Això si que son Herois ben fets, ben realitzats, amb aventura i amb reflexio!
 
 
Si voleu una sèrie de super-herois amb actors de carn i ossos: Mireu Buffy o Angel… continuen sent la millor translació de tot lo que seria un univers superheroic com deu mana! Encara que des de una premissa diferent.
 

[@more@]

Comentaris tancats a He vist Herois

Desaparegut en combat

La veritat es que aquesta setmana no he pogut actualitzar el bloc… trist però cert. M’he vist sepultat per un allau de coses.

Diumenge: Fira d’entitats! Argh tot el dia allà, excepte un petit moment que vaig anar a un acte de ERC-Mollet. Publicitant l’escoltisme per parets, desprès quan es va acabar a penjar una senyera gegant del campanar del poble, això si que va molar tio!

jo no hi soc... pero hi era! de debo! 

Dilluns: Dia de Sant Jordi. Com a bon numero dos de la llista vaig muntar la paradeta d’esquerra, venent roses, donant un punt de llibre molon, i exposant (que no venen) els meus llibres sobre ERC i d’independentisme (que estranyament va fullejar una dona que havia vingut fa 4 mesos desde saragossà, que no parla el català però ja l’entén i esta interessada en les contradiccions del catalanisme de Joan Ridao…) coses que passen. Entrevistat a la radio de Parets vaig recomenar alguns llibres:

·        Les contradiccions del catalanisme:  Joan Ridao ens presenta com ens cal un catalanisme independentista, social i d’esquerres i més coherent que no el regionalisme de la burgesia catalana.  Si a les dones acabades de arribar de Saragossa els hi interessa ¿que estàs esperant per llegir-ho?

 

·        Els Fills D’Hurin: Eh! Si Tolkien treu un nou llibre desprès de la tira d’anys que fa que la va palmar… doncs s’ha de llegir

algun dia haure d fer un post sobre tolkien 

·        Todo Paracuellos: 600 Pagines de còmic excel·lent, un retrat de la infància en orfenats franquistes que reflexen com de viciosa, corrupte i asquerosa era aquell regim que Espanya es va imposar, i ens va imposar també a nosaltres.

 

Dimarts: Doncs recuperant les hores de feina que no vaig fer dilluns… ah! I fent un treball sobre participació política ¿ cal igualtat econòmica per realitzar processos participatius?…algun dia aprofitaré aquests treballs dels seminaris per fer algun post, i fins i tot semblaré una persona intel·ligent.

Dimecres: més tranquil·litat, només la uni i la feina, vaig aprofitar per descansar perque…

Dijous: putus dijous! Acabo tard de classe, faig treballs amb el maleït spss para windous i acabo més tard de treballar… vaig arribar i mirar anatomia de grey com un zombi i ja sta.

Divendres: TA.CA : Taula de Caps d’Agrupament… ¿que es una TA-CA?… ¿que es demarcació? Massa filosofia per a tals hores de la nit. Desprès concert a Can Butjosa, i no va estar malament, prou decent, moltes persones i m’ho vaig pasar molt be. El Jonny i el Pastor em van convidar a alcohool..encara que desprès algunes persones m’el robesin.

 

I pensava que al pont descansaria però…. 2 dies, i he fer una reunió graande de les JERC, m’han encolomat feina per dilluns, he nat de festa a Piera, vist un correfoc, perdut un gos… i només porto dos dies.. encara ha de prendre algo amb el cubano, ajudar a preparar un concert…

acabare quedant-me palid,palid de tantes coses a fer 

Ja ho explicaré

Però no se quan

[@more@]

Comentaris tancats a Desaparegut en combat

Desaparegut en combat

La veritat es que aquesta setmana no he pogut actualitzar el bloc… trist però cert. M’he vist sepultat per un allau de coses.

Diumenge: Fira d’entitats! Argh tot el dia allà, excepte un petit moment que vaig anar a un acte de ERC-Mollet. Publicitant l’escoltisme per parets, desprès quan es va acabar a penjar una senyera gegant del campanar del poble, això si que va molar tio!

jo no hi soc... pero hi era! de debo! 

Dilluns: Dia de Sant Jordi. Com a bon numero dos de la llista vaig muntar la paradeta d’esquerra, venent roses, donant un punt de llibre molon, i exposant (que no venen) els meus llibres sobre ERC i d’independentisme (que estranyament va fullejar una dona que havia vingut fa 4 mesos desde saragossà, que no parla el català però ja l’entén i esta interessada en les contradiccions del catalanisme de Joan Ridao…) coses que passen. Entrevistat a la radio de Parets vaig recomenar alguns llibres:

·        Les contradiccions del catalanisme:  Joan Ridao ens presenta com ens cal un catalanisme independentista, social i d’esquerres i més coherent que no el regionalisme de la burgesia catalana.  Si a les dones acabades de arribar de Saragossa els hi interessa ¿que estàs esperant per llegir-ho?

 

·        Els Fills D’Hurin: Eh! Si Tolkien treu un nou llibre desprès de la tira d’anys que fa que la va palmar… doncs s’ha de llegir

algun dia haure d fer un post sobre tolkien 

·        Todo Paracuellos: 600 Pagines de còmic excel·lent, un retrat de la infància en orfenats franquistes que reflexen com de viciosa, corrupte i asquerosa era aquell regim que Espanya es va imposar, i ens va imposar també a nosaltres.

 

Dimarts: Doncs recuperant les hores de feina que no vaig fer dilluns… ah! I fent un treball sobre participació política ¿ cal igualtat econòmica per realitzar processos participatius?…algun dia aprofitaré aquests treballs dels seminaris per fer algun post, i fins i tot semblaré una persona intel·ligent.

Dimecres: més tranquil·litat, només la uni i la feina, vaig aprofitar per descansar perque…

Dijous: putus dijous! Acabo tard de classe, faig treballs amb el maleït spss para windous i acabo més tard de treballar… vaig arribar i mirar anatomia de grey com un zombi i ja sta.

Divendres: TA.CA : Taula de Caps d’Agrupament… ¿que es una TA-CA?… ¿que es demarcació? Massa filosofia per a tals hores de la nit. Desprès concert a Can Butjosa, i no va estar malament, prou decent, moltes persones i m’ho vaig pasar molt be. El Jonny i el Pastor em van convidar a alcohool..encara que desprès algunes persones m’el robesin.

 

I pensava que al pont descansaria però…. 2 dies, i he fer una reunió graande de les JERC, m’han encolomat feina per dilluns, he nat de festa a Piera, vist un correfoc, perdut un gos… i només porto dos dies.. encara ha de prendre algo amb el cubano, ajudar a preparar un concert…

acabare quedant-me palid,palid de tantes coses a fer 

Ja ho explicaré

Però no se quan

[@more@]

Comentaris tancats a Desaparegut en combat

Desaparegut en combat

La veritat es que aquesta setmana no he pogut actualitzar el bloc… trist però cert. M’he vist sepultat per un allau de coses.

Diumenge: Fira d’entitats! Argh tot el dia allà, excepte un petit moment que vaig anar a un acte de ERC-Mollet. Publicitant l’escoltisme per parets, desprès quan es va acabar a penjar una senyera gegant del campanar del poble, això si que va molar tio!

jo no hi soc... pero hi era! de debo! 

Dilluns: Dia de Sant Jordi. Com a bon numero dos de la llista vaig muntar la paradeta d’esquerra, venent roses, donant un punt de llibre molon, i exposant (que no venen) els meus llibres sobre ERC i d’independentisme (que estranyament va fullejar una dona que havia vingut fa 4 mesos desde saragossà, que no parla el català però ja l’entén i esta interessada en les contradiccions del catalanisme de Joan Ridao…) coses que passen. Entrevistat a la radio de Parets vaig recomenar alguns llibres:

·        Les contradiccions del catalanisme:  Joan Ridao ens presenta com ens cal un catalanisme independentista, social i d’esquerres i més coherent que no el regionalisme de la burgesia catalana.  Si a les dones acabades de arribar de Saragossa els hi interessa ¿que estàs esperant per llegir-ho?

 

·        Els Fills D’Hurin: Eh! Si Tolkien treu un nou llibre desprès de la tira d’anys que fa que la va palmar… doncs s’ha de llegir

algun dia haure d fer un post sobre tolkien 

·        Todo Paracuellos: 600 Pagines de còmic excel·lent, un retrat de la infància en orfenats franquistes que reflexen com de viciosa, corrupte i asquerosa era aquell regim que Espanya es va imposar, i ens va imposar també a nosaltres.

 

Dimarts: Doncs recuperant les hores de feina que no vaig fer dilluns… ah! I fent un treball sobre participació política ¿ cal igualtat econòmica per realitzar processos participatius?…algun dia aprofitaré aquests treballs dels seminaris per fer algun post, i fins i tot semblaré una persona intel·ligent.

Dimecres: més tranquil·litat, només la uni i la feina, vaig aprofitar per descansar perque…

Dijous: putus dijous! Acabo tard de classe, faig treballs amb el maleït spss para windous i acabo més tard de treballar… vaig arribar i mirar anatomia de grey com un zombi i ja sta.

Divendres: TA.CA : Taula de Caps d’Agrupament… ¿que es una TA-CA?… ¿que es demarcació? Massa filosofia per a tals hores de la nit. Desprès concert a Can Butjosa, i no va estar malament, prou decent, moltes persones i m’ho vaig pasar molt be. El Jonny i el Pastor em van convidar a alcohool..encara que desprès algunes persones m’el robesin.

 

I pensava que al pont descansaria però…. 2 dies, i he fer una reunió graande de les JERC, m’han encolomat feina per dilluns, he nat de festa a Piera, vist un correfoc, perdut un gos… i només porto dos dies.. encara ha de prendre algo amb el cubano, ajudar a preparar un concert…

acabare quedant-me palid,palid de tantes coses a fer 

Ja ho explicaré

Però no se quan

[@more@]

9s comentaris

Buffy The Vampire Slayer , Season Eight num.2:

Després de diversos post sobre anècdotes, avui: Ultimes Friki-Lectures!

 

O això tenia que ser… però he començat a escriure sobre Buffy… I s’ha quedat en última Buffy-lectura!!

 

Buffy The Vampire Slayer , Season Eight num.2:

portada del numeró 2 

El segon numero de les aventures de Buffy en còmic, i continua mantenint el nivell. Entretingut i fresc, de moment es diversió al 100%. Les primeres 4 splash – pages d’obertura que ens ensenyen que han estat fent Giles, Andrew i Buffy son un punt d’entrada perfecte, ben dibuixades i amb prou informació per que sapiguem que esta passant però de forma concisa.  El cliffhanger final amb l’arribada de Willow també esta fet en el moment adequat i et deixa amb ganes de més, igualment Whedon guanya punts per l’elecció de l’enemic. Era lògic que Amy la rata i Buffy s’acabessin enfrontant, i potser un dels pocs personatges que no podies veure que encara li quedaven histories per explicar un cop acabada la serie.

les noves versions dels personatges 

Això si de moment diverses critiques, la primera es que no li acabo de veure l’objectiu a la sèrie. Buffy era una sèrie sobre el creixement de l’adolescència a la maduresa, tot adornat amb monstres i una mitologia pròpia que no eren més que metàfores sobre aquestes mateixes angoixes enfront el creixement. Aquí sembla haver perdut el missatge i haver-se convertit en un còmic de super-herois pur i dur, això si mantenint un nivell de crítica social, reflectida en la visió que te l’exèrcit nord-america  sobre les caçadores com amenaça terrorista. Esta per veure com es desenvolupa, dos còmics donen per poc avui en dia i més si tenim en compte el ritme pausat que utilitza whedon.

Una altra de les crítiques es que el fet que no tenir restriccions de pressupost sembla ser que el nostre amic Joss li ha donat per fer coses “molones”, de moment tenim una Dawn Gegant, una Dawn Gegant banyant-se en un llac, les caçadores vivint en un antic castell, el castell atacat per un exercit de Zombies… De moment encara esta bé però si continua així arribarà un punt en que farà coses que molin, només perquè molen i això acabarà deteriorant la sèrie (a més si tenim en compte que un dels arcs argumentals esta escrit per Jeph Loeb, famós guionista de còmics precisament per fer aquest tipus de coses).

Dawn gegant... mooolaaa 

L’altra cosa es que de moment Whedon s’estaï limitant a jugar amb el recurs faci’l de “¿Que han estat fent els personatges?”, i de moment es el únic tema així important de la sèrie. Whedon es limita a jugar amb nosaltres fent que ens preguntem si Xander i Buffy han tingut sexe, si Dawn s’ha convertit en un gegant a propòsit, o que ha estat fent Willow. Això si ho fa de forma magistral, donant les insinuacions justes en el moment just com la seqüència on Buffy i Xander van al llit i desprès descobrim que era un somni de Buffy. (això fa que em pregunti, el sexe sempre ha estat una part important en Buffy… vull dir hi ha una temporada que va de follar salvatgement entre Buffy i Spike! … com ho adaptaran al còmic?, certament la televisió ofereix més recursos per escenes prou explicites sense deixar de ser pornogràfiques que no la narrativa clàssica del còmic de super-herois nord-america ), però en tot cas espero que sigui un fet que es resolguí en el primer arc argumental, i amb la cosa del “amor vertader” de Buffy que l’ha de despertar (es Xander?…¿Willow?.. ¿tornen Spike o Angel?.. Un nou interès romàntic? (jo crec que la idea Buffy/Willow te el seu morbo, tot i que la més interessant podria ser Buffy/Xander i sembla que Whedon va per aquí) . Allargar massa aquest tipus de coses sempre acaba perjudicant la historia en si.

El dibuix continua sent l’adequat i fins i tot millorant, Jeanty te escenes on brilla com les 4 primeres Splash-Page i l’escena de Amy atacant Buffy on em recorda molt al GRAN! Jim Cheung, tot i això te algunes pagines fluixets sobretot en algunes escenes d’acció que tindrien que ser espectaculars com l’atac de no-morts o l’aparició de Willow. Resumint podríem dir que narrativa correcte, llenguatge corporal dels personatges molt bo però falla en l’acció! I entre ell i Whedon ens regalen grans moments, a destacar:

         L’Inicí amb Giles “ There where hundreds of Watchers and one slayer… scales have tipped of late”… La soledat de l’últim vigilant i potser el que més èxit ha tingut en la seva micció.

         El moment friki amb Andrew parlant sobre l’Imperi contraataca i dient que la inclusió de Lando Calrisian va ser la primera senyal que alguna cosa anava malament a la ment de George Lucas.

         Dawn esquitxant amb tota l’aigua del llac a Xander ( que es un home de ferro, esta una noia gegant banyant-se, completament despullada i ni tan sols mira… g-e-g-a-n-t… També implica que te els pits gegants!!!)

         “Amy you ‘re doing all the classics tonight”… Zombiesss!!!! Si!

         Amy retant a Xander que intenti despertar Buffy de l’encanteri

         Evidentment! L’arribada de Willow!!

aaah jo tambe et menjaria 

 

Ah! Un cop llegit encara trobo a faltar que siguí una telesèrie i em sembla que Whedon també pensa igual, els cops d’efecte i els girs argumentals encara que encaixen en el còmic es nota que estarien molt més aprofitats en un altre mitja! Tot i això esperaré ansiós la següent entrega

[@more@]

Comentaris tancats a Buffy The Vampire Slayer , Season Eight num.2:

Buffy The Vampire Slayer , Season Eight num.2:

Després de diversos post sobre anècdotes, avui: Ultimes Friki-Lectures!

 

O això tenia que ser… però he començat a escriure sobre Buffy… I s’ha quedat en última Buffy-lectura!!

 

Buffy The Vampire Slayer , Season Eight num.2:

portada del numeró 2 

El segon numero de les aventures de Buffy en còmic, i continua mantenint el nivell. Entretingut i fresc, de moment es diversió al 100%. Les primeres 4 splash – pages d’obertura que ens ensenyen que han estat fent Giles, Andrew i Buffy son un punt d’entrada perfecte, ben dibuixades i amb prou informació per que sapiguem que esta passant però de forma concisa.  El cliffhanger final amb l’arribada de Willow també esta fet en el moment adequat i et deixa amb ganes de més, igualment Whedon guanya punts per l’elecció de l’enemic. Era lògic que Amy la rata i Buffy s’acabessin enfrontant, i potser un dels pocs personatges que no podies veure que encara li quedaven histories per explicar un cop acabada la serie.

les noves versions dels personatges 

Això si de moment diverses critiques, la primera es que no li acabo de veure l’objectiu a la sèrie. Buffy era una sèrie sobre el creixement de l’adolescència a la maduresa, tot adornat amb monstres i una mitologia pròpia que no eren més que metàfores sobre aquestes mateixes angoixes enfront el creixement. Aquí sembla haver perdut el missatge i haver-se convertit en un còmic de super-herois pur i dur, això si mantenint un nivell de crítica social, reflectida en la visió que te l’exèrcit nord-america  sobre les caçadores com amenaça terrorista. Esta per veure com es desenvolupa, dos còmics donen per poc avui en dia i més si tenim en compte el ritme pausat que utilitza whedon.

Una altra de les crítiques es que el fet que no tenir restriccions de pressupost sembla ser que el nostre amic Joss li ha donat per fer coses “molones”, de moment tenim una Dawn Gegant, una Dawn Gegant banyant-se en un llac, les caçadores vivint en un antic castell, el castell atacat per un exercit de Zombies… De moment encara esta bé però si continua així arribarà un punt en que farà coses que molin, només perquè molen i això acabarà deteriorant la sèrie (a més si tenim en compte que un dels arcs argumentals esta escrit per Jeph Loeb, famós guionista de còmics precisament per fer aquest tipus de coses).

Dawn gegant... mooolaaa 

L’altra cosa es que de moment Whedon s’estaï limitant a jugar amb el recurs faci’l de “¿Que han estat fent els personatges?”, i de moment es el únic tema així important de la sèrie. Whedon es limita a jugar amb nosaltres fent que ens preguntem si Xander i Buffy han tingut sexe, si Dawn s’ha convertit en un gegant a propòsit, o que ha estat fent Willow. Això si ho fa de forma magistral, donant les insinuacions justes en el moment just com la seqüència on Buffy i Xander van al llit i desprès descobrim que era un somni de Buffy. (això fa que em pregunti, el sexe sempre ha estat una part important en Buffy… vull dir hi ha una temporada que va de follar salvatgement entre Buffy i Spike! … com ho adaptaran al còmic?, certament la televisió ofereix més recursos per escenes prou explicites sense deixar de ser pornogràfiques que no la narrativa clàssica del còmic de super-herois nord-america ), però en tot cas espero que sigui un fet que es resolguí en el primer arc argumental, i amb la cosa del “amor vertader” de Buffy que l’ha de despertar (es Xander?…¿Willow?.. ¿tornen Spike o Angel?.. Un nou interès romàntic? (jo crec que la idea Buffy/Willow te el seu morbo, tot i que la més interessant podria ser Buffy/Xander i sembla que Whedon va per aquí) . Allargar massa aquest tipus de coses sempre acaba perjudicant la historia en si.

El dibuix continua sent l’adequat i fins i tot millorant, Jeanty te escenes on brilla com les 4 primeres Splash-Page i l’escena de Amy atacant Buffy on em recorda molt al GRAN! Jim Cheung, tot i això te algunes pagines fluixets sobretot en algunes escenes d’acció que tindrien que ser espectaculars com l’atac de no-morts o l’aparició de Willow. Resumint podríem dir que narrativa correcte, llenguatge corporal dels personatges molt bo però falla en l’acció! I entre ell i Whedon ens regalen grans moments, a destacar:

         L’Inicí amb Giles “ There where hundreds of Watchers and one slayer… scales have tipped of late”… La soledat de l’últim vigilant i potser el que més èxit ha tingut en la seva micció.

         El moment friki amb Andrew parlant sobre l’Imperi contraataca i dient que la inclusió de Lando Calrisian va ser la primera senyal que alguna cosa anava malament a la ment de George Lucas.

         Dawn esquitxant amb tota l’aigua del llac a Xander ( que es un home de ferro, esta una noia gegant banyant-se, completament despullada i ni tan sols mira… g-e-g-a-n-t… També implica que te els pits gegants!!!)

         “Amy you ‘re doing all the classics tonight”… Zombiesss!!!! Si!

         Amy retant a Xander que intenti despertar Buffy de l’encanteri

         Evidentment! L’arribada de Willow!!

aaah jo tambe et menjaria 

 

Ah! Un cop llegit encara trobo a faltar que siguí una telesèrie i em sembla que Whedon també pensa igual, els cops d’efecte i els girs argumentals encara que encaixen en el còmic es nota que estarien molt més aprofitats en un altre mitja! Tot i això esperaré ansiós la següent entrega

[@more@]

3s comentaris

Buffy The Vampire Slayer , Season Eight num.2:

Després de diversos post sobre anècdotes, avui: Ultimes Friki-Lectures!

 

O això tenia que ser… però he començat a escriure sobre Buffy… I s’ha quedat en última Buffy-lectura!!

 

Buffy The Vampire Slayer , Season Eight num.2:

portada del numeró 2 

El segon numero de les aventures de Buffy en còmic, i continua mantenint el nivell. Entretingut i fresc, de moment es diversió al 100%. Les primeres 4 splash – pages d’obertura que ens ensenyen que han estat fent Giles, Andrew i Buffy son un punt d’entrada perfecte, ben dibuixades i amb prou informació per que sapiguem que esta passant però de forma concisa.  El cliffhanger final amb l’arribada de Willow també esta fet en el moment adequat i et deixa amb ganes de més, igualment Whedon guanya punts per l’elecció de l’enemic. Era lògic que Amy la rata i Buffy s’acabessin enfrontant, i potser un dels pocs personatges que no podies veure que encara li quedaven histories per explicar un cop acabada la serie.

les noves versions dels personatges 

Això si de moment diverses critiques, la primera es que no li acabo de veure l’objectiu a la sèrie. Buffy era una sèrie sobre el creixement de l’adolescència a la maduresa, tot adornat amb monstres i una mitologia pròpia que no eren més que metàfores sobre aquestes mateixes angoixes enfront el creixement. Aquí sembla haver perdut el missatge i haver-se convertit en un còmic de super-herois pur i dur, això si mantenint un nivell de crítica social, reflectida en la visió que te l’exèrcit nord-america  sobre les caçadores com amenaça terrorista. Esta per veure com es desenvolupa, dos còmics donen per poc avui en dia i més si tenim en compte el ritme pausat que utilitza whedon.

Una altra de les crítiques es que el fet que no tenir restriccions de pressupost sembla ser que el nostre amic Joss li ha donat per fer coses “molones”, de moment tenim una Dawn Gegant, una Dawn Gegant banyant-se en un llac, les caçadores vivint en un antic castell, el castell atacat per un exercit de Zombies… De moment encara esta bé però si continua així arribarà un punt en que farà coses que molin, només perquè molen i això acabarà deteriorant la sèrie (a més si tenim en compte que un dels arcs argumentals esta escrit per Jeph Loeb, famós guionista de còmics precisament per fer aquest tipus de coses).

Dawn gegant... mooolaaa 

L’altra cosa es que de moment Whedon s’estaï limitant a jugar amb el recurs faci’l de “¿Que han estat fent els personatges?”, i de moment es el únic tema així important de la sèrie. Whedon es limita a jugar amb nosaltres fent que ens preguntem si Xander i Buffy han tingut sexe, si Dawn s’ha convertit en un gegant a propòsit, o que ha estat fent Willow. Això si ho fa de forma magistral, donant les insinuacions justes en el moment just com la seqüència on Buffy i Xander van al llit i desprès descobrim que era un somni de Buffy. (això fa que em pregunti, el sexe sempre ha estat una part important en Buffy… vull dir hi ha una temporada que va de follar salvatgement entre Buffy i Spike! … com ho adaptaran al còmic?, certament la televisió ofereix més recursos per escenes prou explicites sense deixar de ser pornogràfiques que no la narrativa clàssica del còmic de super-herois nord-america ), però en tot cas espero que sigui un fet que es resolguí en el primer arc argumental, i amb la cosa del “amor vertader” de Buffy que l’ha de despertar (es Xander?…¿Willow?.. ¿tornen Spike o Angel?.. Un nou interès romàntic? (jo crec que la idea Buffy/Willow te el seu morbo, tot i que la més interessant podria ser Buffy/Xander i sembla que Whedon va per aquí) . Allargar massa aquest tipus de coses sempre acaba perjudicant la historia en si.

El dibuix continua sent l’adequat i fins i tot millorant, Jeanty te escenes on brilla com les 4 primeres Splash-Page i l’escena de Amy atacant Buffy on em recorda molt al GRAN! Jim Cheung, tot i això te algunes pagines fluixets sobretot en algunes escenes d’acció que tindrien que ser espectaculars com l’atac de no-morts o l’aparició de Willow. Resumint podríem dir que narrativa correcte, llenguatge corporal dels personatges molt bo però falla en l’acció! I entre ell i Whedon ens regalen grans moments, a destacar:

         L’Inicí amb Giles “ There where hundreds of Watchers and one slayer… scales have tipped of late”… La soledat de l’últim vigilant i potser el que més èxit ha tingut en la seva micció.

         El moment friki amb Andrew parlant sobre l’Imperi contraataca i dient que la inclusió de Lando Calrisian va ser la primera senyal que alguna cosa anava malament a la ment de George Lucas.

         Dawn esquitxant amb tota l’aigua del llac a Xander ( que es un home de ferro, esta una noia gegant banyant-se, completament despullada i ni tan sols mira… g-e-g-a-n-t… També implica que te els pits gegants!!!)

         “Amy you ‘re doing all the classics tonight”… Zombiesss!!!! Si!

         Amy retant a Xander que intenti despertar Buffy de l’encanteri

         Evidentment! L’arribada de Willow!!

aaah jo tambe et menjaria 

 

Ah! Un cop llegit encara trobo a faltar que siguí una telesèrie i em sembla que Whedon també pensa igual, els cops d’efecte i els girs argumentals encara que encaixen en el còmic es nota que estarien molt més aprofitats en un altre mitja! Tot i això esperaré ansiós la següent entrega

[@more@]

Comentaris tancats a Buffy The Vampire Slayer , Season Eight num.2:

Estrelles convidades: El otro lado del Pollo

Avui Estrenem nova secció:

 

Estrelles convidades!

La irene va ficar uns comentaris molt llargs, que hem decidit convertir en post. D'aquesta manera en un exercici de transparencia informativa tenim l'altra versió de que va succeir amb l'asumpte del Pollo (evidentment una versió falsa i calumniadora):

·  L’altra versió ( la certa) (part 1)

Un bonic matí d’estiu quatre noies dormen tranquil•lament a l’aire lliure després d’un dur ascens fins al campament suportant la dura calor de començament d’estiu i el pes de les seves motxilles.
De sobte una d’elles es desperta i troba “una cosa” que penja damunt seu, no sap que és, s’acaba de llevar i esta confosa. No imagina el que en breus moments veurà. Ho toca. Una rata!! Les altres noies es desperten, elles també tenen “coses damunt seu”. És pollo! diu alguna d’elles.
De sobte s’escolten unes fortes rialles ¿D’on venen?
Les noies s’aixequen desconcertades. ¿Han sigut els caps? No, no poden ser tan cruels… Més rialles…
Decideixen anar al lavabo i analitzar la situació. Una d’elles encara no sap que passa, però amb com que totes van al lavabo ella també s’apunta.

Seran cabro (piiii) fills de p (piiii) ((etc.)) que passa, quin pollo, què dieu? diu la que encara no s’entera.
– ! pollo, ens han penjat pollo damunt !
-¿pollo? jo no he vist cap pollo… xD

Les pobres noies, encara desconcertades intenten buscar alguna venjança, el que més les dol és el fet que s’hagin ficat al cotxe, COBARTS… ! les motxilles ! si! Ellas pagaran lo sucedido!
Tornen a la base xo les motxilles no hi són ! les motxilles no hi són! Seran….
Plan b : utilitzar el pollo.
– que asquito, jo no penso tocar això
– todo sea por la venganza
De moment troben poc factible aquest pla i reserven el pollo en una bosa, por si se da la ocasion de usar-lo, i l’amaguen.

 (part2)
Plan b : utilitzar el pollo.
– que asquito, jo no penso tocar això
– todo sea por la venganza
De moment troben poc factible aquest pla i reserven el pollo en una bosa, por si se da la ocasion de usar-lo, i l’amaguen.

Plan c: el cotxe, cal atacar el cotxe.
– però el cotxe no només és del TG, també és d’en PG i l PG.
– OOh! La nostre super cap PG ens salvarà!

– P ! ens han penjat un pollo!
– Un pollo? XD ZZZzzZZzz

aprofitant que parlem de pollos. unes tires comiques bonissimes 

Desprès de sentir-se profundament ignorades pels seus caps, les noies decideixen provar amb l’altre germà.
S’apropen a ell, esta dormint. No saben que fer. Finalment en PG obra els ulls i diu ¿k passa?
– pollo, ens han penjat pollo, el teu estimat germanet i 3 més.
– Mmm k malvaditos (XD)
– Daixo… et faria res si taquessim una micona el teu cotxe…
– Bueno… si després queda igual que estava…
– Sisi, el teu germà ho rentarà

(part 3)
Les 4 noies, amb un sentiment estrany, es dirigeixen a les seves motxilles per mirar dels “materials” d que disponen, elles no s’imaginaven que res d’això passaria i per tant han de recorre al seu necesser XD.
Com es estiu moltes d’elles porten crema solar, també disposen de pasta dental. Material escas, però servirà.
Tenen molta rabia: elles només dormien com angelets!!
S’apropen al cotxe, veuen 4 sers que riuen de forma primitiva, això les fa sentir més rabioses. Obren els pots, i comencen a tacar, volen escriure missatges però la ràbia és tanta que no s’enten res (XD) En TG per tal de proporcionar-nos un millor ambient posa una música que ens fa sentir macarrillas cayegeras.
– què feu??!! Rentareu vosaltres el cotxe!! Esteu boges !!?? pareu!!
– …
en TG fa girar las rodes del seu cotxe de forma cruel, les pobres noies s’espanten, s’aparten (este chico esta muy mal, pensen)
el cotxe arranca i les noies descobreixen unes “coses” q. Han quedat cobertes de pols, les motxilles, pringats…
… les noies, però no estan saciades de venjança ….

 ……….

 

Si voleu més podeu visitar: la chachi cueva (no pregunteu per el titol…) 

psss… si algú vol escriure un post que l'envii al meu mail, estudiare publicar-ho 

[@more@]

5s comentaris